Va arribar a casa cansada, i es va treure la jaqueta. Mentre caminava pel passadis, es va treure les sabates, el foulard i el jersei. A casa s'estava molt bé. No va encendre els llums i els llamps de la sonora tempesta del carrer iluminaven furtivament el pis. No hi havia ningú.De fet, mai l'esperava ningú. Va agafar un suc de la nevera i va seure al costat d'una finestra. A través dels vidres, va observar com plovia i la frenètica activitat del carrer. La gent caminava depressa, els cotxes esquitxaven aigua. Va mirar l'edifici que tenia davant. Va veure uns nens jugant a pirates saltant a sobre del llit. La mare, a la cuina preparava el sopar mentre cantava alguna cançó de la radio. Un parell de plantes per sobre, havia un noi que estudiava amb cara d'agobiat, mentre al menjador una parella es menjava la boca amb passió, rodolant embolicats per sobre del sofà.Va encendre una cigarreta, i mentre aspirava el fum, va pensar que la vida no s'atura mai. Encara que et neguis l'evidencia, cada dia surt el sol i cada nit ens vetllen les estrelles. Girà el cap per mirar casa seva. Estava sola, no tenia plans. La seva vida professional l'havia ocupat tant de temps que els amics van anar desapareixent. Ni tan sols tenia un gos per treure a passejar.Va apagar la cigarreta, es va treure la roba i es va ficar a la dutxa. Silenci trencat per l'aigua. Després d'assecar-se amb la tovallola, va anar a dormir. Abans de tancar els ulls, com cada nit des de feia 3 anys, va pensar "ja canviaré la meva vida demà"
